Vòta Paco Boya! Vòta Unitat d'Aran!

Adishatz, estimadi lectors e lectores. Non demore mès patè tà minjar. Segurament non ère deth gust de toti, mès auem sajat d'elaborar-lo damb tota era senzilhesa e ath còp minociositat que vos prometerem hè lèu un mes. Tanben auem sajat de hèr sudar es ingredients dera propaganda electorau entà extrèir er excès de vielhes idèes e arténher un relhèu compacte e uniforme de naues idèes ath servici d'un Aran de progrès e ath capdauant des païsi damb mès qualitat de vida.

Arregraïm de tot còr era vòsta participacion. Arregraïm encara mès era participacion d'aqueri qu'auetz dissentit clarament dera nòsta linha editoriau e atau mos ac auetz hèt arribar. Persutam en qué era melhor opcion que se mos presente en aguestes eleccions ei eth projècte qu'amasse as candidatures d'Unitat d'Aran-Partit des socialistes. Eth govèrn d'Aran e des nòsti ajuntaments an de besonh ua gestion eficaça, transparenta e damb clara vocacion de servir ar interès generau.

Ara ei eth còp, eth moment idòni de balhar era nòsta confidança a Paco Boya entath Conselh Generau e as candidats d'Unitat d'Aran entàs nòsti Ajuntaments. Aumens ac auem de sajar. Ei eth temps des persones, deth respècte as persones que viuem e trabalham en Aran e que volem mès e naues oportunitats entà toti.

Adishatz, amics! E a votar!

REVISTA DE PREMSA

EL PERIÓDICO, 24/05/2007

Revuelta vecinal en el Vall d'Aran por un proyecto de campo de golf

Es un proyecto aún embrionario que, en principio, parecía contar con el consenso de todas las fuerzas políticas, pero que ha desencadenado una auténtica revuelta popular en el Vall d'Aran, en plena campaña electoral. La iniciativa del Conselh Generau de construir un campo de golf de titularidad pública en una superficie de 557.000 metros cuadrados de los municipios de Es Bòrdes, Arres y Vilamòs ha topado con la oposición frontal de los afectados, que rechazan ser expropiados de sus casas y que ven intereses especulativos tras el proyecto, declarado de interés general por el gobierno aranés.

El grupo socialista del Conselh, que había apoyado inicialmente la propuesta, se desmarcó de ella la semana pasada, al entender que el proyecto no puede llevarse a cabo sin el acuerdo de los vecinos.

La memoria justificativa del proyecto, hecha por el departamento de ordenación del territorio y urbanismo del Conselh, recomienda recalificar 9 hectáreas rústicas situadas en el perímetro del futuro complejo deportivo como zona urbanizable. En esos terrenos, ubicados junto a Era Bordeta, núcleo de apenas unas 20 casas del municipio de Vilamòs, podrían crearse "150 parcelas de unos 390 metros cuadrados con una rentabilidad efectiva cercana al 20%, absorbiendo un gasto de adquisición del suelo aproximado total de 1.590.000 euros", dice el documento.

"GATO POR LIEBRE"
Los propietarios entienden que ese es el importe que el Conselh tiene previsto pagar por sus tierras y casas. "La mayoría de vecinos llevamos varias décadas en la zona. Algunas casas, que el proyecto prevé derribar, llevan 150 años en pie", denunció un afectado, que pidió permanecer en el anonimato tras haber recibido presiones para que cese en su oposición al proyecto.

Los vecinos temen que Convergència Democràtica Aranesa (CDA), el partido adscrito a CiU que gobierna en el valle, quiera darles "gato por liebre", dijo ayer el portavoz del colectivo. Lo que más les inquieta, precisó, es que "los estatutos de la sociedad pública de capital mixto que construirá y gestionará el campo de golf prevea la posibilidad de recurrir a la expropiación forzosa en caso de no llegar a acuerdo con nosotros". Esta solución, reservada a las administraciones públicas, sería inimaginable si la promoción del golf fuera privada.

Los afectados acusan al Síndic d'Aran, Carles Barrera (CDA), de haberles "mentido", después de que en una reunión celebrada la semana pasada les prometiera convocar un pleno extraordinario para revisar el proyecto y suprimir la posibilidad de las expropiaciones. Los convergentes explicaron ayer, en una carta a los vecinos, que ya han hecho efectiva la rectificación, aunque ha sido en una comisión de gobierno del Conselh, donde sólo están presentes los consejeros de CDA. Unitat d'Aran, la oposición socialista, afirmó ayer que el acuerdo "es nulo desde el punto de vista jurídico".

SEGRE, 23/05/2007

Dos exalts càrrecs del Govern i Aran, al banc dels acusats per la mort d'un bomber

L'EXDIRECTOR D'EMERGÈNCIES I L'EXCAP DELS POMPIÈRS

L'exdirector d'Emergències del Govern i l'excap dels Pompièrs d'Aran van ser jutjats ahir per la mort d'un bomber al bolcar un camió egipci. Després de diverses suspensions ahir va quedar finalment vist per a sentència el judici per la mort de Francisco Medialdea el 27 d'agost del 2003 a les Borges Blanques quan viatjava en un camió dels Pompiers d'Aran dels denominats egipcis i va bolcar. Al banc dels acusats es van seure dos excàrrecs de la Generalitat i del Conselh d'Aran per a qui l'acusació, que exerceix la vidua, reclama el pagament d'una multa de 3.600 euros cada un i que indemnitzin la familia de la víctima amb més de 75.000 euros.

El Conselh Generau demana deixar de pagar la pensió a la viuda

El judici d'ahir per la bolcada mortal del camió egipci no és l'únic litigi que hi ha entre el Conselh Generau d'Aran i l'esposa de Francisco Medialdea, Magda Fraga. La viuda cobra actualment una pensió de viudetat i les seues dos filles una altra d'orfandat que els va atorgar la Seguretat Social. Al tractar-se d'una pensió de viudetat per un accident laboral per "falta de seguretat", segons l'informe de la Inspecció de Treball, la llei estableix que el responsable del sinistre, en aquest cas el Conselh Generau d'Aran, s'ha de fer càrrec d'un 50 per cent de l'import de la prestació.

No obstant, el Conselh només es fa càrrec del 30 per cent i a més ha interposat una demanda contra la Seguretat Social i contra la viuda perquè considera que l'organisme no n'és responsable. El cas està pendent de judici.

Editorial: El radicalismo

O CDA va muy sobrada o realmente está muy nerviosa, porque no se puede negar que resulta muy arriesgado dedicar dos tercios de su espacio a Unitat d'Aran en cada edición de su publicación electoral. En todo caso, permite observar a las claras el estilo de hacer política de muchos candidatos de CDA, empezando por el mismo Carlos Barrera. Su radicalismo es impropio de un gobernante. Y es evidente también que su discurso ha adoptado un tono muy agrio y crispado que le aleja del espacio central de este país.

Se puede criticar profundamente las propuestas del adversario político, pero la sociedad no suele tolerar la mala educación, la falta de reconocimiento del otro a través de la mentira, la descalificación personal y un lenguaje crispado (en el último número de la publicación de CDA se llega a asegurar que Paco Boya es "odiado" por "muchos" trabajadores del Hospital).

Esta actitud es realmente preocupante y del todo censurable si además se instiga directamente desde el gobierno, desde cargos públicos que se dedican a hacer trabajo de partido, como es el caso del jefe de comunicación del Síndic y a la vez responsable directo de las hojas convergentes.

Creemos que hasta el momento Unitat d'Aran está llevando la campaña (la más innovadora) con elegancia y savoir faire y que así tiene que seguir hasta el día 27. CDA debería tomar ejemplo.

El Síndic percibe su retribución de manera irregular

El Síndic d’Aran, Carlos Barrera, está percibiendo su retribución de manera irregular porque, contra lo que establece la normativa legal vigente, el Síndic no ha adoptado ningún acuerdo reconociendo su dedicación exclusiva o parcial o de otro miembro del gobierno ni ningún acuerdo fijando la retribución por el ejercicio de su cargo y porque tampoco ha dictado ningún decreto para ejecutar el cumplimiento legal en este sentido.

En concreto, el Reglamento Orgánico del Conselh Generau d’Aran, aprobado por esta misma institución, establece en su artículo 9 que el Pleno aprobará el reconocimiento del carácter de dedicación exclusiva o parcial de los miembros del Conselh Generau, fijando su retribución.

El Conselh es una corporación local y, según establecen también las Bases Reguladoras de Régimen Local, las retribuciones de los miembros de las corporaciones locales deberán publicarse en el Boletín Oficial de la Provincia y fijarse en el Tablón de anuncios de la Corporación los acuerdos plenarios referentes a las retribuciones de los cargos con dedicación exclusiva y parcial, así como los acuerdos del Presidente de la Corporación determinando los miembros de la misma que realizarán sus funciones en régimen de dedicación exclusiva o parcial y las retribuciones de los mismos (art. 75 apartado 5).

Para ser más precisos, el Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales (artículo 13.4) asegura que el Pleno corporativo, a propuesta del presidente, determinará, dentro de la consignación global contenida a tal fin en el presupuesto, la relación de cargos de la Corporación que podrán desempeñarse en régimen de dedicación exclusiva y, por tanto, con derecho a retribución, así como las cuantías que correspondan a cada uno de ellos en atención a su grado de responsabilidad.

Nos encontramos, por tanto, ante una percepción totalmente irregular de retribuciones del gobierno del Conselh Generau d’Aran porque no se ha reconocido en ningún momento la dedicación exclusiva o parcial ni la fijación de las retribuciones.

Este incumplimiento legal es sólo atribuible al Síndic d’Aran, porque, como determina la normativa legal vigente, es él el que debe proponer al Pleno dichos acuerdos, y dictar los correspondientes Decretos y no los consejeros que hayan percibido dichas retribuciones.

El mismo Síndic y el consejero Francisco Vidal perciben las retribuciones más cuantiosas. En los últimos cuatro años, ambas habrían sumado 368.000 euros sin cumplir los requisitos legales que la legislación señala para poder recibir dichas retribuciones. De esta cantidad, correspondería al Síndic unos 235.000 euros y el resto al consejero Vidal, es decir, 133.000 euros.

César Ruiz, eth candidat de Gestiaran

César Ruiz ei eth candidat de Gestiaran que se presente ena lista de CDA entar Ajuntament de Naut Aran. Era promiscoïtat entre interèssi privadi e er interès generau ei palpable ena candidatura convergenta de Naut Aran. Gestiaran, S.L. ei era immobiliària mès potenta dera zòna, damb interèssi ena macrourbanizacion dera Val de Ruda. Ruiz n'ei eth sòn gerent e s'a convertit en relèu de Víctor León qu'òpte ara gestion des ahèrs publics de Naut Aran. León, alcalde pendent 16 ans, ei eth copropietari e un des principaus impulsors de Ruda, amassa damb eth govèrn de Barrera, deth quau a estat tanben conselhèr.

Convergéncia esbauce pannèus d'Unitat d'Aran

Convergéncia (CDA) a estat tardiua entà penjar es pannèus electoraus e, damb era rabieta ath dessús e en tot hèr gala des modaus que la caracterizen, non a dubtat d'esbauçar pannèus des candidatures d'UA-PM-PSC, coma demòstre aguesta fotografia de Salardú.

Damb ironia, un simpatizant d'UA a comentat que "vista era qualitat estetica des pannèus convergents, ne pòden méter toti es que volguen; ei eth melhor favor que pòden hèr as nòstes candidatures".

Eth Síndic "blague" damb es sòns conselhèrs

Eth Síndic d'Aran, Carlos Barrera, se dedique a "blagar" damb es conselhèrs dera institucion aranesa, atau coma informe era wèb institucionau, en referéncia dilhèu as decisions que pren enes projèctes fracassadi deth Parc Naturau e deth camp de gòlf en Es Bòrdes. Blagar en aranés signifique parlar uedament, en tot batanar, damb males paraules.

Paco Boya se compromet a impulsar era Lei d'Aran e a deishar eth Parlament un còp s'apròve

COMUNICAT D'UNITAT D'ARAN

Era prioritat de Paco Boya ei presidir eth Conselh Generau d'Aran e deféner es interèssi d'Aran tanben en Parlament de Catalonha. Per aquerò Boya se compromet a tramitar damb urgéncia era naua Lei d'Aran e a renonciar, s'exercís es foncions de Síndic, ar acta de deputat tan lèu eth Parlament de Catalonha apròve era lei que regularà eth nau regim especiau.

Paco Boya, qu'ei er unic parlamentari aranés, poirà atau deféner de prumèra man es interèssi deth país coma maximon representant en Parlament. Ei era melhor garantia tà esvitar qu'es interèssi d'Aran demoren en mans der alcade de Sort (CiU), que serie eth deputat mès propèr ara Val d'Aran.

Eth candidat d'Unitat d'Aran a lamentat qu'en moments istorics plan importants entath país, CDA age renonciat a auer un deputat aranés en Parlament e que tota era sua estratègia politica age demorat redusida ara persona deth candidat Carlos Barrera, era unica experiéncia publica deth quau a estat era Sindicatura e era presidéncia dera Societat de Caça e Pesca.

Boya 1, Barrera 0

Eth debat qu'aufric ager era television publica catalana enter es candidats tath Conselh Generau d'Aran non deishèc precisament en melhor lòc ath candidat per CDA. Tot çò de contrari. Un sudorós Carlos Barrera demorèc mauparat per dobla partida.

Nerviós ath començament, Barrera auec de gésser ara defensiva deuant un implacable José Antonio Bruna (PRAG), qu'ath temps permetec reauçar era figura mès institucionau e moderada dera net, era deth candidat per Unitat d'Aran, Paco Boya.

Damb ua actitud tranquilla e sindicabla, Boya presentèc un discors coerent e melhor elaborat en tot rebàter cada un des atacs que lançaue Barrera, qu'en bèri moments semblaue exercir era foncion de lidèr dera oposicion.

Conscient dera sua feblesa pendent era ora e mieja de debat e sabedor d'auer era darrèra paraula, un Barrera mès insegur batanèc en sòn estil mès barroèr tot consumint eth sòn temps contra Boya e sense projècte a proposar.

Eth debat servic entà evidenciar a on ei era bona e era mala educacion des nòsti politics.

www.juanitoriu.com

Era modernitat d'un partit non sonque se mesure pes idèes e projèctes qu'apòrte tara societat, senon tanben pera sua capacitat d'adaptar-se as naues tecnologies. Er alcalde de Vielha e Mijaran, Juan Riu, qu'òpte ara reeleccion per Unitat d'Aran (UA-PM-PSC), compde damb ua wèb (www.juanriu.com o www.juanitoriu.com), a on recuelh es sues propòstes de futur.

ANALISI: Quan se confon partit e institucion

Ua wèb institucionau (www.aran.org) paralizada, un boletin de partit en foncionament damb un estil que mos ei familiar, un cargue dera administracion que se vante en sòn blòg deth boletin deth partit... Indicis que mos amien a pensar qu'ath darrèr des Huelhes convergentes, que se caracterizen pes atacs personaus, especulacions e mentides, se trape er inefable cap de comunicacion deth govèrn d'Aran, un naut cargue de sòu public dedicat ath trebalh de partit. Un aute des escandals que taquen ath govèrn de Carlos Barrera en confóner reiteradament partit e institucion.

El TC rebutja el veto de CiU a les llistes amb independents

• L'alt tribunal ni tan sols admet discutir les tesis que defensa la federació

• Els nacionalistes sospesen impugnar les diputacions i els consells comarcals

EL PERIÓDICO (11-05-2007)

Convergència i Unió ha fracassat en l'afany d'aconseguir que no computin en la constitució de les diputacions i els consells comarcals els vots que el PSC, Esquerra i ICV aconsegueixin el 27 de maig mitjançant llistes en què es presenten amb independents sense que hi apareguin les seves sigles. El Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar ahir diversos dels recursos presentats per CiU a les llistes que el PSC comparteix amb Progrés Municipal; Esquerra, amb Acord Municipal, i ICV-EUiA, amb l'Entesa de Progrés Municipal.

La decisió, que de fet inhabilita la resta de recursos de la federació nacionalista per la mateixa qüestió, va ser contundent. El tribunal va acordar per unanimitat que ni tan sols admetria a tràmit els recursos. La secció segona de la sala primera del Constitucional adverteix en el seu acord que les demandes --presentades per CiU en relació a 600 candidatures del PSC, ERC i ICV-- manquen "manifestament de contingut que justifiqui una decisió sobre el fons".

A ulls del TC, no li competeix decidir sobre el fet que els tres partits que integren el Govern català computin els vots aconseguits en les llistes amb independents al designar els seus representants en diputacions i consells comarcals, ja que aquesta qüestió queda definida per l'aplicació de la llei electoral. A més, el tribunal considera que CiU "no justifica la lesió d'un dret propi" quan afirma que l'electorat podria confondre's pel fet que les sigles dels partits no apareixen a les llistes re- corregudes.

CiU va avançar que es reserva el dret d'impugnar la constitució de diputacions i consells comarcals quan s'elegeixi els seus membres i va sub- ratllar que el TC no ha analitzat "la legalitat" que les candidatures denunciades computin en diputacions i consells comarcals.

El PSC i ICV van carregar contra CiU al conèixer la decisió del Constitucional. El socialista José Zaragoza i l'ecosocialista Màrius Garcia van exigir una disculpa dels nacionalistes. Zaragoza va afirmar que la decisió "deixa en evidència" els nacionalistes, a qui va atribuir "una campanya de mentides" i la voluntat de combatre candidatures que "els molestaven" perquè, va dir, persegueixen "el partit únic".

SEGON REVÉS
A banda d'això, ahir la Junta Electoral Central (JEC) va desestimar el recurs que CiU va interposar davant la decisió dels consellers de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) sobre l'ordre dels blocs electorals en la cobertura informativa de la campanya amb l'objectiu que primin els criteris informatius. La JEC considera que el temps atorgat a la federació nacionalista "guarda la correcta proporcionalitat".

Eth Govèrn d'Aran, forçat a replantejar eth camp de gòlf

A dues setmanes des eleccions, ath Síndic d'Aran, Carlos Barrera, qu'òpte ara reeleccion, es projèctes se li viren en contra. Dempús de presentar un projècte plagiat damb inexcatituds sus era poma ecologica, eth govèrn d'Aran a agut de replantejar eth projècte deth camp de gòlf que vò ubicar en Era Bordeta.

Era manca de transparéncia ena informacion publica a portat as propietaris des finques a lheuar era votz contra ua decision que les pòt expropiar pr'amor qu'es terrèns an estat declaradi d'interès generau.

A DEBAT: ¿Pòt un naut cargue d'un govèrn que s'autodefinís "nacionalista" exercir era sua foncion sense apréner n'usar er aranés?

¿Quauquarrés s'imagine a un naut cargue dera Presidéncia dera Generalitat sense usar ne tansevolhe auer coneishements dera lengua catalana? Eth nacionalisme catalan non ac tolerarie, mès ei çò que passe aué en Govèrn d'Aran, entestat per un Síndic qu'a volut hèr dera defensa dera "pàtria" era sua unica manèra de subervíuer en podèr, a on precisament er independentisme catalan a hèt arraïcs. Deisham era pregunta dubèrta a consideracion des lectors, qu'an era possibilitat de participar en fòrum.